Cala Ventosa

Aquest vespre revisant l'arxiu he anat a petar a una sortida que vaig fer el diumenge 30 de setembre de 2012, va ser a la zona d'Aigua Xelida i concretament la imatge és de Cala Ventosa, una caleta molt llarga i estreta que es troba al costat esquerre de Cala Llarga, aquell dia havia hagut temporal i com podreu veure a la imatge la cala era plena, plena de troncs i tronquets que el mar apilona sempre en aquest indret els dies de mala mar. Aquesta imatge és el resultat de la unió de dues fotografies, una exposant bé el cel i l'altre exposant bé el primer pla, doncs per les carecterístiques de les roques laterals era molt difícil fer-ho en una sola imatge.

Esta noche revisando el archivo he ido a parar a una salida que hice el domingo 30 de septiembre de 2012, fue en la zona de Agua Xelida y concretamente la imagen es de Cala Ventosa, una caleta muy larga y estrecha que se encuentra en el lado izquierdo de Cala Larga, ese día había habido temporal y como podréis ver en la imagen la cala estaba llena, llena de troncos y tronquitos que el mar apila siempre en este lugar los días de mala mar. Esta imagen es el resultado de la unión de dos fotografías, una exponiendo bien el cielo y la otra exponiendo bien el primer plano, pués por las características de las rocas laterales era muy difícil hacerlo en una sola imagen.

Cala Canyers 4-04-2010

Com que ara de moment no tinc aparell estic revisant l'arxiu d'aquests anys i avui he reculat fins al 4 d'abril de 2010, unes fotografies que havia deixat una mica arraconades i avui les hi he tret la pols. Aquell matí vaig fer una sortida a Cala Canyers, un racó que m'agrada molt, hi havia molta maror i vaig passar una estona entretinguda, la veritat és que la força del mar sempre és impresionant. Como ahora de momento no tengo cámara estoy revisando el archivo de estos años y hoy he retrocedido hasta el 4 de abril de 2010, unas fotografías que había dejado un poco arrinconadas y hoy las he sacado el polvo. Aquella mañana hice una salida en Cala Canyers, un rincón que me gusta mucho, había mucha marejada y pasé un rato entretenido, la verdad es que la fuerza del mar siempre es impresionante.

moviment

Moviment, els núvols, el mar... tot és mou, tot està en moviment continu, res no para, tot fa el seu camí, pels nostres ulls, per les nostres ments, coses que a vegades no apreciem o ni em fem cas, no ens n'adonem, però totes les coses fan el seu curs, igual que la vida.

Movimiento, las nubes, el mar ... todo se mueve, todo está en movimiento continuo, nada para, todo hace su camino, para nuestros ojos, para nuestras mentes, cosas que a veces no apreciamos o ni me hacemos caso, no nos damos cuenta, pero todas las cosas hacen su curso, igual que la vida misma.

El molinet

El molinet, és a l'Estartit i és el resultat de la unió de 9 fotografies de 180 segons d'exposició, el que jo hagués volgut era la unió de 50 fotografies però la màquina a dit prou, s'ha fet malbé!!!!! i he hagut de marxar abans d'acabar la sessió i per tant aquesta imatge em sembla que serà l'última que hauré fet per un temps, fins que pugui comprar una altre.

El molinet, es en l'Estartit y es el resultado de la unión de 9 fotografías de 180 segundos de exposición, lo que yo hubiera querido era la unión de 50 fotografías pero la máquina a dicho basta, se ha estropeado!!!!!! y he tenido que irme antes de terminar la sesión y por lo tanto esta imagen me parece que será la última que habré hecho por un tiempo, hasta que pueda comprar otra.

Cala Canyers

Cala Canyers es troba al terme municipal de Palamós, a la Costa Brava Centre, comarca del Baix Empordà. És una cala situada en una zona natural amb un grau d'ocupació baix a l'estiu. Orientada a sud i la superfície de la cala està composta de còdols de color grisós. La traça d'estel més marcada a la part superior esquerre de la imatge és Venus.

Cala Canyers se encuentra en el termino municipal de Palamós, en la Costa Brava Centro, comarca del Baix Empordà. Es una cala situada en una zona natural con un grado de ocupación bajo en verano. Orientada a sur y la superficie de la cala está compuesta de rocas de color grisáceo. La traza de estrella más marcada en la parte superior izquierda de la imagen es Venus.

"Río Tinto", planeta mart

"Río Tinto" és un riu costaner del sud d'Espanya que discorre al llarg de la província de Huelva, Andalusia, neix a la serra del Padre Caro i després de recórrer gairebé 100 km arriba fins a la ria de Huelva on es fon amb el riu Odiel. "Río Tinto" es un río costero del sur de España que discurre a lo largo de la provincia de Huelva, Andalucía, nace en la sierra de Padre Caro y tras recorrer casi 100 Km llega hasta la Ría de Huelva donde se funde con el río Odiel.

Les seves aigües vermelles es caracteritzen pel seu pH entre 1,7 i 2,5 (molt àcid), amb alt contingut en metalls pesants, ferro majoritàriament, coure, cadmi, manganès, etc., Però amb oxigen, ja que els organismes que hi al riu són fotosintètics en la seva majoria. No obstant això, des d'abans de l'aparició de l'home, en les seves aigües viuen microorganismes que s'alimenten només de minerals i s'adapten a hàbitats extrems; aquests organismes són tant procariotes com eucariotes, incloent-se entre els segons algunes espècies de fongs i algues endèmiques del riu . Per això, la NASA el va escollir com a hàbitat a estudiar per la seva possible similitud amb l'ambient del planeta Mart. Un experiment amb participació del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), i desenvolupat al riu Negre, ha confirmat la possibilitat que determinats tipus d'organismes puguin sobreviure sota les restrictives condicions del planeta Mart.

Sus aguas rojas se caracterizan por su pH entre 1,7 y 2,5 (muy ácido), con alto contenido en metales pesados, hierro mayoritariamente, cobre, cadmio, manganeso, etc., pero con oxígeno, ya que los organismos que existen en el río son fotosintéticos en su mayoría. Sin embargo, desde antes de la aparición del hombre, en sus aguas viven microorganismos que se alimentan sólo de minerales y se adaptan a hábitats extremos; tales organismos son tanto procariotas como eucariotas, incluyéndose entre los segundos algunas especies de hongos y algas endémicas del río. Por ello, la NASA lo escogió como hábitat a estudiar por su posible similitud con el ambiente del planeta Marte. Un experimento con participación del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), y desarrollado en el río Tinto, ha confirmado la posibilidad de que determinados tipos de organismos puedan sobrevivir bajo las restrictivas condiciones del planeta Marte.

Hi podem gaudir de detalls com aquest.

Salpatx

Salpatx és un racó de la costa brava que es troba a l'escala, és un d'aquells racons que encara es conserven en estat pur, diumenge vaig sortir de casa amb una imatge al cap, però com passa moltes vegades les condicions no eren les indicades per la fotografia pensada, però no per això vaig marxar de buit, aquí teniu el resultat. Abans de marxar vaig estar jugant una estona fent primers plans de l'aigua picant contra les pedres carecterístiques de la zona, va ser una estona entretinguda i és curiós com depenen del temps d'exposició que donem el mateix lloc pot transmetre sensacions totalment diferents.

Salpatx es un rincón de la costa brava que se encuentra en la Escala, es uno de esos rincones que aún se conservan en estado puro, el domingo salí de casa con una imagen en la cabeza, pero como ocurre muchas veces las condiciones no eran las indicadas para la fotografía pensada, pero no por ello me fuí de vacío, aquí tenéis el resultado. Antes de irme estuve jugando un rato haciendo primeros planos del agua golpeando contra las piedras carecterísticas de la zona, fue un rato entretenido y es curioso como dependiendo del tiempo de exposición que damos un mismo lugar puede transmitir sensaciones totalmente diferentes.