Imatges trobades

A vegades passa que sense buscar-ho trobes un lloc on dius aquí hi ha una foto, he de tornar per fer-la, i aquesta fotografia d’ avui és un cas d’aquests, fa uns dies de vacances per Menorca en familia, en una de les tantes platges que visitàvem durant el dia vaig veure un raconet on vaig dir “aquí he de tornar aquesta nit” i dit i fet, al vespre nit vaig tornar-hi, vaig caminar els 15 - 20 minuts fins la platja i per la ubicació de la cova, sabia que més o menys tindria el cor de la via làctea en l’espai de cel que quedaria, un cop allà tocava esperar que la lluna s’acabés d’amagar i un cop això aquí la tenim, no és una gran imatge però és una imatge trobada que em va fer passar una bona estona, espero us agradi.  

 

ILLA ROJA

Història d’una fotografia, quan visites un indret i vols aconseguir una fotografia diferent a les que ja has vist del lloc concret a vegades no és fàcil i no sempre ho aconsegueixes a la primera. En el cas de la fotografia que us presento de l’illot d’Illa Roja a Begur, va ser a la tercera sortida que vaig fer en pocs dies de diferència que vaig veure en ment la imatge que volia aconseguir, una circumpolar d’entre 60 i 120 minuts que fés de paraigües a l’illot i emmarcada per la paret del penyassegat dins d’una de les petites baumes del fons de la platja, ara tocava  posar-ho en pràctica i en el primer intent una capa de núvols prims inesperada va fer que les traces dels estels quedéssin molt difuminades i en prou feines es marcaven, havíem de tornar-ho a intentar i en el segon intent no em vaig adonar que tenia marcat en càmara la reducció de soroll per llargues exposicions i va resultar que la bateria no era suficient per fer la foto i després pensar-la, així que els 90 minuts s’havien de tornar a repetir, doncs sense pensar-ho  hi vaig tornar a l’endemà i ara sí sense la reducció de soroll en càmara torno a visitar illa roja i 5788 segons després ja tenim la fotografia, com que el soroll seria molt elevat també vaig fer una imatge de 30 segons a ISO 3200 per fer-la servir com a base del primer pla i les roques de la bauma i aquí la tenim, ara encara tocarà tornar-hi per tornar-la a fer fent una sèrie de 200 fotografies de 30 segons per després unir-les i així crec que obtindrem la imatge amb millor qualitat. Què us sembla?   



Historia de una fotografía, cuando visitas un lugar y quieres conseguir una fotografía diferente a las que ya has visto del lugar concreto a veces no es fácil y no siempre lo consigues a la primera. En el caso de la fotografía que os presento del islote de Isla Roja en Begur, fue la tercera salida que hice en pocos días de diferencia que vi en mente la imagen que quería conseguir, una circumpolar de entre 60 y 120 minutos que hiciera de paraguas en el islote y enmarcada por la pared del acantilado dentro de una de las pequeñas cuevas del fondo de la playa, ahora tocaba ponerlo en práctica y en el primer intento una capa de nubes finas inesperada hizo que las trazas de las estrellas quedaran muy difuminadas y en apenas se marcaban, teníamos que volver a intentarlo y en el segundo intento no me di cuenta que tenía marcado en cámara la reducción de ruido para largas exposiciones y resultó que la batería no era suficiente para hacer la foto y luego pensarla, así que los 90 minutos se habían de volver a repetir, pues sin pensarlo volví al día siguiente y ahora sí sin la reducción de ruido en cámara vuelvo a visitar isla roja y 5788 según despué s ya tenemos la fotografía, como que el ruido sería muy elevado también hice una imagen de 30 segundos a ISO 3200 para utilizarla como base del primer plano y las rocas de la cueva y aquí la tenemos, ahora todavía tocará volver -hay para volverla a hacer haciendo una serie de 200 fotografías de 30 segundos para luego unirlas y así creo que obtendremos la imagen con mejor calidad. ¿Qué os parece?

Lofoten febrer 2017

Per segona vegada, aquest any durant els primers dies del mes de febrer vaig tornar a visitar les Illes Lofoten a Noruega, en companyia de l'Eduard, en Joaquín i en Leo, després de dos anys amb el mal regust que em vaig quedar de la primera visita a aquell racó de món, aquest vegada sí que vàrem poder gaudir de l'espectacle de les aurores boreals en el seu màxim esplendor, vàren ser uns dies que no oblidaré mai.

A més de gaudir de les aurores vàrem tenir la majoria dels dies en calma metereològicament parlant, dies de sol i serena, cosa no gaire habitual en aquelles contrades.

A més també pots endinsar-te en buscar petits detalls a la sorra de les platges o a les basses de gel

Imatges Premiades

Els dia 5 de desembre a les 6 de la tarda vaig assistir a l'entrega de premis del XIII concurs de fotografia de la vall de Camprodon, on vaig recollir el primer premi de la categoria paisatge amb la següent fotografia

I el diumenge dia 6 de desembre a la 1 del migidia vaig assistir a l'entrega de premis del XXVIII concurs de fotografia Pere Caner de Calonge, on vaig recollir el primer premi en la categoria Calonge amb la següent fotografia

Vall Ter de nit

Vall ter, la nit passada de dissabte a diumenge en companyia d'en Marc Cargol, vàrem poder gaudir d'un cel ben estrellat. No hi vàrem estar gaire estona, va ser des que es va pondre el sol fins les dotze de la nit ja tocades. Passar aquella estona allà dalt gaudint de la nit i de les vistes del "gra de fajol" amb la via lactea perpendicular darrera seu sempre val la pena i de baixada ens vàrem aturar en un racó de riu per immortalitzar un altre moment, espero que en Marc s'ho passés tant o més bé que jo.

Vallter, la noche pasada del sábado al domingo en compañía de Marc Cargol, pudimos disfrutar de un cielo bien estrellado. No estuvimos mucho rato, fue desde que se puso el sol hasta las doce de la noche ya tocadas. Pasar ese rato allí arriba disfrutando de la noche y de las vistas del "gra de fajol" con la vía láctea perpendicular tras de sí siempre vale la pena y de bajada nos detuvimos en un rincón de río para inmortalizar otro momento, espero que Marc se lo pasara tanto o mejor que yo.

Adeu si t'en vas

El títol de l'entrada d'avui és el títol que li he posat a la fotografia que us ensenyo a continuació. El passat diumenge al matí poc després de sortir el sol vaig estar una mica més d'una hora en un camp de blat segat a les rodalies de La Bisbal
Vaig trobar-me aquesta model, una papallona "polyommatus coridon", n'hi havia de mascles i famelles.
Vaig passar-hi una bona estona i el resultat és una fotografia composta de dues imatges que he ajuntat posteriorment amb PS, una de les imatges amb una papallona aturada i l'altre d'una papallona en que vaig intentar captar el just moment que va arrencar el vol.
Estan fetes a mà alçada sense trípode i jo estirat a ras de terra, a veure que us sembla.

El título de la entrada de hoy es el título que le he puesto a la fotografía que os enseño a continuación. El pasado domingo por la mañana poco después de salir el sol estuve un poco más de una hora en un campo de trigo segado en los alrededores de La Bisbal,
Me encontré ésta modelo,una mariposa "Polyommatus Coridon", havia machos y hembras.
Pasé un buen rato y el resultado es una fotografía compuesta de dos imágenes que he juntado posteriormente con PS, una de las imágenes con una mariposa parada y la otra de una mariposa en que intenté captar la hora de irse, justo lo momento en que arrancó el vuelo.
Están hechas a mano alzada sin trípode y yo tumbado a ras de suelo, a ver que os parece.

Cala Canyers

L'entrada d'avui la dedico a Cala Canyers, un racó de la Costa brava que ja es pot dir que forma part de mi, hi he passat moltes i moltes estones i espero passar-ne moltes més, així doncs us deixo divuit moments, tots i cadascun d'ells diferents, però tots en un mateix racó de la nostra costa brava. Espero que mirant-los en podeu gaudir tant com n'he gaudit jo en cadascun d'ells.

La entrada de hoy la dedico a Cala Canyers, un rincón de la Costa brava que ya se puede decir que forma parte de mí, he pasado muchos y muchos ratos y espero pasar muchos más, así que os dejo diecioho momentos, todos y cada uno de ellos diferentes, pero todos en un mismo rincón de nuestra costa brava.

L'entrada d'avui la dedico a Cala Canyers, un racó de la Costa brava que ja es pot dir que forma part de mi, hi he passat moltes i moltes estones i espero passar-ne moltes més, així doncs us deixo divuit moments, tots i cadascun d'ells diferents, però tots en un mateix racó de la nostra costa brava. Espero que mirant-los en podeu gaudir tant com n'he gaudit jo en cadascun d'ells.

La entrada de hoy la dedico a Cala Canyers, un rincón de la Costa brava que ya se puede decir que forma parte de mí, he pasado muchos y muchos ratos y espero pasar muchos más, así que os dejo diecioho momentos, todos y cada uno de ellos diferentes, pero todos en un mismo rincón de nuestra costa brava.